SDN explicat en una frase seria “imagina un port d'un interruptor que ja no és un port d'un interruptor, sinó que pot ser des d'una interfície de tallafoc a un encaminador o un port de interruptor, i tot gestionat des d'un controlador”.
Tot i que es ven un concepte de revolució tecnològica, com el futur de les xarxes, la veritat és que és un pas més en el desenvolupament d'aquestes, aportant:
- Una consola centralitzada des d'on podem configurar qualsevol regla sense haver de tocar equips individuals, ja siguin etiquetatge del trànsit a vLAN, prioritats, el bloqueig de tipus específics de paquets.
- Una flexibilitat en la configuració de cada port, on cada interfície es configura sense importar el maquinari al que pertany.
Orígens del SDN
L'origen de les SDN es remunta al segle XX, als anys 90, quan es van incloure funcions programables de xarxa. A començaments del segle XXI es va separar la capa de control de dades, ia 2007 es comença a implantar els API (Interfície del programa d'aplicació) OpenFlow presentant els ports com a interfícies obertes. Finalment, la virtualització va tenir el paper definitiu en l'evolució de SDN.
Actualment, l'estàndard OpenFlow és l'estàndard de facto per a una SDN i funciona en tres etapes:
- Permet al responsable de treball en xarxa gestionar qualsevol configuració de forma remota (interfícies, tallafoc, etc.)
- Recull periòdicament la informació de l'estat de tots els equips de xarxa.
- Emet ordres sobre la configuració realitzada pel responsable de treball en xarxa. La informació que OpenFlow recull es transforma des d'un codi genèric a un codi que un equip (Cisco, HP) és capaç d'entendre.
El futur de SDN
Només a nivell teòric, les millores que aporta SDN es fan visibles sobretot en xarxes grans. Si bé ja hi ha conceptes de fabricants que a inicis del segle XXI van intentar llançar al mercat configuradors globals de la xarxa (HP Openview, per exemple), eren conglomerats de configuradors individuals dequips de xarxa agrupats en una eina.
Addicionalment són útils per escalar ràpidament, implantar canvis de forma àgil, i virtualitzar dispositius de xarxa.
Les sis claus per incorporar SDN a les teves instal·lacions
Necessitats Dinàmiques
Les situacions socials canvien i per tant les necessitats tecnològiques de les empreses i institucions s'adapten a aquests canvis. Com a responsables tecnològics hem d'estar preparats per poder afrontar aquests canvis de la millor manera possible.
Les tecnologies SDN són un suport imprescindible per poder adaptar les xarxes telemàtiques a tots els canvis socials i organitzatius que estem vivint.
Canvis àgils
La capacitat d'actuar sobre la xarxa ha de ser prou àgil per poder solucionar les demandes en el moment adequat. Tota la tecnologia SDN està pensada per poder-ho fer de manera ordenada i estructurada, però mantenint els requisits d'agilitat que les diferents situacions ho requereixin.
Flexibilitat Centralitzada
La tecnologia SDN permet tenir centralitzada tota la xarxa, en una única plataforma de control. Per tant, el responsable informàtic podrà actuar sobre tota la xarxa des d'aquest mateix punt de control.
Les necessitats i evolucions de l'organització es poden implementar i controlar àgilment, amb el sistema centralitzat que aporta la SDN.
TeleGestió
El teletreball també existeix per als responsables tecnològics.
L'accés al sistema de control i gestió es pot fer mitjançant accessos virtuals, permetent la feina des de casa o des d'oficina remota.
Tot i que remarquem la necessitat d'una bona ciberprotecció, l'accés remot optimitza enormement tota la dedicació de recursos al seguiment, alerta i gestió de la xarxa.
XarxaConeixement
S'han acabat els llistats de paper amb les adreces IP de cada dispositiu.
La tecnologia actual ofereix tota la informació necessària i avançada sobre l‟estat de la xarxa, els dispositius connectats i desconnectats, el trànsit actual o passat, etcètera.
Tenir el coneixement vol dir ser capaços d'afrontar nous reptes, nous projectes.